No sé què em passa? O emocions després d’una Mostra d’Extraescolars

Fa poc més d’un mes que va ser la Mostra d’Extraescolars, però encara tinc tan vívid el record de la seva organització, que sembla que només hagin passat uns quants dies.

Tot just per aquelles dates, els grups de segon i tercer que fan l’extraescolar de teatre representaven el seu projecte de final de curs. Vaig anar a veure’ls, i em vaig sentir tan reflectida en la seva obra, que encara es va intensificar més el record de l’organització de la Mostra; el meu i, crec, el dels companys i companyes que hi van contribuir.

Des de la il·lusió de qui porta poc temps a l’escola, i en la comissió d’extraescolars en particular, dues ingènues vam decidir organitzar una mostra perquè les famílies noves, o les que canviaven de cicle, o les que estiguessin ocioses aquell dissabte 15 de juny, coneguessin les extraescolars que hi havia a l’escola, les noves propostes i també els treballs que s’havien fet durant el curs en algunes de les activitats.

Vam ajuntar la impulsivitat d’una altra companya, pura energia i resolució de situacions, amb la negativitat d’una altra, per posar el contrapunt a les dues ingènues que ens crèiem Goliat. I ja teníem el grup motor per fer-ho possible!

Amb la inseguretat de si seríem capaces de tirar endavant aquell esdeveniment, però amb l’obstinació que ens assetjava i que, per moments, es veia camuflada per l’entusiasme que sents de creure en allò que fas, perquè és nou, perquè és divertit, perquè d’una manera totalment desinteressada repercuteix en el bé de la comunitat educativa a la qual pertanys, i resulta molt satisfactori, vam començar a contactar amb les diferents empreses per saber si podien participar a la mostra d’aquell dissabte de juny.

La frustració va agafar-nos en els moments inicials. Algunes empreses no confirmaven l’assistència per falta de monitors/ores o perquè la data coincidia amb el seu propi final de curs. Però la llista d’activitats extraescolars era llarga i, uns quants correus més tard, algunes començaven a confirmar la seva participació.

Continuaven les emocions, diferents, intenses, compartides, íntimes…

No puc assegurar que fos només empatia, però aquest sentiment va ajudar-nos a decidir que, a part de l’exhibició d’activitats extraescolars per a la canalla, hi hagués també servei de barra per als pares i mares; s’esperava un calorós dissabte de juny i ja sabem com podem sentir-nos d’irritables amb la calor.

Va haver-hi també un moment en què vaig patir cert remordiment: quan vaig convèncer un altre company de la comissió perquè anés a comprar ell sol totes les begudes a l’hipermercat. Però no ho va fer amb desgana; al contrari, va esmerçar el poc temps disponible i, acompanyat dels seus fills, va complir l’encàrrec amb positivitat.

El treball en equip començava a donar els seus fruits: hi havia empreses confirmades, material reservat per organitzar les activitats, cambrers-voluntaris pel servei de barra, distribució d’espais, coordinació amb la comissió del sopar de 6è i amb l’escola. Tot a punt pel gran dia.

L’enveja que sentíem per la comissió de Dinamització, i el bon resultat de les seves propostes i festes, ens va fer tirar endavant! No podíem defallir, teníem una dotzena d’empreses confirmades però vam convèncer a alguna més perquè, encara que no vingués, exhibís amb fotos els treballs de l’alumnat d’aquell curs.

I dissabte tot va fluir.

Alegria, gratitud, fins i tot eufòria; en cap moment vam sentir decepció. Tot estava sortint tal com havíem previst; o millor!

El matí ens va treure uns somriures amb el clown que ens volia acompanyar a la piscina, ens va entretenir fent dibuixos, partides d’escacs, cantant… A última hora del matí la vergonya ja l’havíem perduda, i les coreografies del Just Dance eren seguides amb més o menys gràcia per les de la comissió i algun que altre pare o mare.

I la Mostra va acabar. Estàvem cansades, però també estàvem felices.

Estic segura que l’any vinent aquest post el llegiré amb nostàlgia. Amb aquella que t’inunda quan saps que, si hi ha més mostres, ja no serà igual que la primera.

Fes clic sobre la imatge per a veure més fotos de la festa